El PP aprova en solitari un pla urbanístic per a Benidorm amb 1.600 habitatges turístics i torres d'un mínim de 20 plantes

El PP de Benidorm ha aprovat en solitari de manera definitiva la versió final del Pla Parcial ‘Ensanche Levante’ que passa per ser el sector urbanístic més important del terme municipal quant a superfície dels quals es recullen en el Pla General de 1990. El pla consisteix en una superfície de 575.371,20 metres quadrats de sòl on es crearan 1.564 habitatges turístics i 780 residencials, amb una vintena d'hotels i tots ells distribuïdes en torres amb una altura mínima de 20 plantes.

La proposta de la regidora d'Urbanisme, Lourdes Caselles, tirava avant en el ple d'aquest dimecres per majoria absoluta de l'equip de govern del PP, mentre s'abstenia l'extrema dreta de Vox i ha votat en contra el PSPV.

La responsable d'urbanisme assenyalava que l'altura mínima de 20 plantes de les torres “seguirà el model de ciutat vertical característic de Benidorm”. Caselles ha criticat així al grup socialista per la seua oposició a l'aprovació del Pla Parcial i els ha enlletgit que “els dolga que avance, es desenvolupe i siga una realitat en poc temps”.

El pla parcial destinarà en total un 65% del sòl per a equipaments públics i zones verdes i el 35% per a l'edificació d'habitatges. Concretament es preveu una superfície de 13.917 metres quadrats en dues parcel·les per a usos educatius dins dels més de 95.000 metres quadrats previstos per a equipaments. El pla parcial contempla, a més, un gran parc central de 61.629 metres, quasi 13.000 metres en jardins i més de 23.000 d'espais lliures per als vianants.

“L'espai de la platja és el que és”

Des del PSPV el portaveu adjunt, Sergi Castillo, ha destacat que s'han posicionat en contra d'aquesta proposta tant per defectes formals com pel plantejament de desenvolupament que es fixa.

Així, Castillo ha explicat que han aportat un informe jurídic que alerta que l'expedient del ‘Ensanche Levante’ conté quatre deficiències greus, que poden arribar a paralitzar i retardar el desenvolupament del Pla, per la qual cosa ha demanat sense èxit la retirada del punt de l'ordre del dia. Aquestes quatre deficiències són l'absència d'un informe sobre memòria democràtica que és preceptiu i vinculant; la falta de l'obligatòria homologació del sector per haver-hi un canvi d'ús que passa d'hoteler-residencial a terciari-hoteler i per augmentar la superfície en quasi 10.000 metres quadrats; tampoc es concreta l'aprofitament tipus en aquest tràmit com a fixa la llei i es difereix a la reparcel·lació; i que apareixen separats el Pla Parcial i el Programa d'Actuació Integrada quan la llei també el prohibeix en aquests casos.

Quant al desenvolupament i planejament, Castillo ha subratllat que hi ha un canvi d'ús respecte al Pla General de 1990, i en lloc de ser un sector “residencial-hoteler” aquest passa ser “terciari-hoteler”, amb una “aclaparadora presència d'habitatges turístics i hotels”. Un dels exemples que assenyala és la disminució de l'espai reservat per a infraestructures educatives a canvi de més espai per a comerços i restaurants: “com serà un barri per a turistes, no fan falta aules, però sí bars i botigues”. Castillo ha explicat que només 1 de cada 3 pisos seran residencials, és a dir, “la qual cosa era l'ús principal en el plantejament passa a ser ara pràcticament residual”.

Igualment, el portaveu adjunt ha indicat que “s'estan autoritzant milers d'habitatges turístics, milers de places hoteleres, sense tindre en compte que els nostres recursos són limitats: l'espai de la platja és el que és. L'espai als carrers també, en els pàrquings, en els centres de salut, en els supermercats, i res d'això l'estan tenint en compte. S'està prevalent el negoci i l'especulació, i no s'aposta per crear ciutat i fer barri”, ha afirmat.

A més, ha remarcat que “sembla que ningú s'ha preguntat com s'ompliran aquests 20 hotels nous, més els 13 o 14 que en poc temps hi haurà funcionant en l'àrea de Terra Mítica, o si hi haurà suficients treballadors perquè funcionen tots aquests nous hotels i les safates comercials i on s'allotjaran i amb quins serveis comptaran”. “Per a posar en marxa tots aquests nous negocis vindran a treballar centenars de famílies que tenen necessitats sanitàries, de pràctica esportiva o de cultura, i sobre aquests temes no s'aporta cap informe d'estudis de necessitat”, ha apuntat.

Finalment, Castillo ha incidit en què amb la construcció d'aquesta enorme quantitat de nous hotels i habitatges turístics, que en un altre context podria ser positiu, es pot arribar a trencar l'actual ecosistema turístic. “Aquests nous allotjaments turístics suposen un gran atractiu per a les grans cadenes multinacionals i els inversors estrangers, alguna cosa que creiem que va en contra del model Benidorm, que s'ha basat tradicionalment en l'impuls de la societat local. Ara, amb aquest pla, es posa a l'empresari local en un compromís, perquè a major oferta es baixen els preus, trenquem cadena de valor i perdem competitivitat”, ha indicat.